Patologies i Tractaments

És una condició en què es formen  pedres a les vies urinàries, com els ronyons, els urèters o la bufeta. Aquestes pedres es formen per l’acumulació de minerals, com el calci, l’àcid úric o altres substàncies presents a l’orina.

• Dolor intens a la part baixa de l’esquena o al costat (còlic nefrític).
• Presència de sang a l’orina (hematúria).
• Dificultat o dolor en orinar.
• Nàusees i vòmits.

El tractament dels càlculs renals depèn de la mida i la localització de les pedres. En molts casos, beure molta aigua, quan no hi ha dolor, pot ajudar a eliminar-les de forma natural. Si són més grans, es poden requerir tècniques com:

• Litotrípsia extracorpòria per ones de xoc (LEOC): un procediment no invasiu per trencar les pedres.
• Cirurgia endoscòpica( ureteroscòpia o Nefrolitotomia percutània): quan no es poden trencar amb LEOC o per extreure càlculs més grans.
• Tractaments farmacològics per controlar el dolor i prevenir noves pedres.

La millor manera de prevenir la formació de càlculs renals és:

• Mantenir-se ben hidratat.
• Seguir una dieta equilibrada baixa en sal i proteïnes animals.
• Evitar l’excés de suplements de calci sense control mèdic.

Si pateixes símptomes o tens antecedents de litiasi renal, consulta amb un uròleg especialitzat per obtenir un diagnòstic precís i un tractament adequat.

Els símptomes de la HBP solen aparèixer de manera progressiva i poden incloure:

• Dificultat per començar a orinar (retard en l’inici del flux).
• Flux d’orina feble o intermitent.
• Sensació de no buidar completament la bufeta.
• Augment de la freqüència urinària, especialment a la nit (nictúria).
• Urgència per orinar o incontinència.

La principal causa de la hiperplàsia prostàtica és el canvi hormonal associat a l’envelliment. Els factors de risc més habituals són:

• Edat avançada
• Antecedents familiars de problemes de pròstata
• Obesitat i estil de vida sedentari

El tractament de la HBP depèn de la gravetat dels símptomes i pot incloure:

• Tractament farmacològic: Medicaments com els alfa-bloquejantso els inhibidors de la 5-alfa-reductasa per reduir la mida de la pròstata.
• Cirurgia: En casos més greus, es pot optar per procediments com:

• • Resecció transuretral de pròstata (RTUP): La tècnica més comuna per eliminar l’excés de teixit prostàtic.
  • Enucleació prostàtica amb làser (HoLEP): Una tècnica avançada amb làser que elimina el teixit sobrant amb menys risc de complicacions.
  • Altres Tractaments mínimament invasius: com UROLIFT O REZUM

Encara que no es pot evitar completament, alguns hàbits poden ajudar a reduir els símptomes de la hiperplàsia prostàtica:

• Mantenir un pes saludable.
• Evitar el consum excessiu de cafeïna i alcohol.
• Reduir el consum de líquids abans d’anar a dormir.
• Fer exercici regularment.

Si experimentes dificultats per orinar o altres símptomes de HBP, és important consultar un uròleg especialitzat per obtenir un diagnòstic precís i un pla de tractament adequat.

En les primeres etapes, el càncer de pròstata pot no presentar símptomes. Quan aquests apareixen, solen incloure:

• Dificultat o dolor per orinar.
• Flux d’orina feble o intermitent.
• Augment de la necessitat d’orinar, especialment durant la nit (nictúria).
• Sang a l’orina o al semen (hematuria).
• Dolor als ossos, especialment a l’esquena o als malucs (en casos avançats).
• Disfunció erèctil.

Els principals factors de risc per desenvolupar càncer de pròstata són:

• Edat avançada (més freqüent a partir dels 50 anys).
• Antecedents familiars de càncer de pròstata.
• Factors genètics (mutacions en els gens BRCA1 o BRCA2).
• Dieta rica en greixos animals i baixa en fruites i verdures.
• Estil de vida sedentari.

Els principals exàmens de detecció inclouen:

• Tacte Rectal (TR): Exploració física per detectar anomalies a la pròstata.
• Prova de PSA (antigen prostàtic específic): Anàlisi de sang que mesura els nivells de PSA, una proteïna que pot indicar la presència de càncer.
• Resonància magnètica multiparamètrica: Prova avançada d’imatge per detectar tumors.
• Biòpsia prostàtica: Extracció d’una mostra de teixit per confirmar el diagnòstic.

El tractament depèn de l’estadi i l’agressivitat del càncer, així com de l’estat general de salut del pacient:

• Observació activao vigilància activa per tumors de creixement lent.
• Cirurgia:

• • Prostatectomia radical: Extracció completa de la pròstata.
  • Radioteràpia: Externa o amb braquiteràpia (implants radioactius a la pròstata).
  • Tractament hormonal:Redueix els nivells de testosterona per frenar el creixement tumoral.
  • Quimioteràpia i inmunoteràpia: En casos de càncer avançat o metastàtic.

No hi ha una manera definitiva de prevenir el càncer de pròstata, però els següents consells poden ajudar:

• Mantenir una dieta saludable rica en fruites i verdures.
• Practicar activitat física regularment.
• Realitzar revisions periòdiques a partir dels 50 anys, o abans si hi ha antecedents familiars.

És important fer-se revisions regulars amb un uròleg especialitzat si tens més de 50 anys o si tens antecedents familiars de càncer de pròstata. La detecció precoç pot ser clau per a un tractament més efectiu i menys invasiu.